COMIAT (PRENDRE ___) loc.
Acomiadar-se; demanar permís per absentar-se.
"E, enans que n ixqué, se n pres comiat de sa muller la reyna; e ab grans lagremes partiren se de aqui abduy, e ella romás en sa cambra, e ell ana se n..." Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXXIV
"... anats e tornats tost a casa, per tal que prena de vosaltres lo darrer besar e el trist comiat." Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 411
"E con aguem menyat e prenia son comiat, dix li que fos sa merce que m deliuras." Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra de Bernat de Boxadors a Jaume II (III, 214-6, 4)
"E si per ventura lo haurets posat en Napols o en altre loch notable on parega que ell vulla aturar, prenets son comiat e ab sa licencia partits vos en." Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.258, f. 130 v) Sigilli secreti 126, reg. 1.258, f. 130 v, § 1, l. 2-3 (Pere III, 1376/79)
"... lo dit Senyor ab la Senyora Reyna, e les Infantes, e altres, partiren de Mallorca, e reculliren se en la galea reyal a Portopi, sens que no pres comiat de la ciutat, ne entra en aquella..." Salzet, Mateu Cronicon Any 1395
"E sobre aço besaren se e preseren comiat la hu de l altre." Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. LXXX
"E altra vegada ell comana a Deu l emperador, e pres comiat de ell, e apres de tots los altres, e parti s de Roma." Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 12, I
| | |